La Literatura Popular
Projecte del C.R.A. curs 2002/03


Portada

Contraportada

PROVATURES D'UN GRUP DE PROFESSORS

L'atenció a la diversitat no consisteix únicament en l'atenció a determinats alumnes, ni és tasca d'especialistes o de professors aïllats, sinó una labor institucional que pertoca a distints professionales en l'ámbit educatiu. Arran d'este plantejament, compartit per un grup de professors vinculat de manera especial amb el tema de l'atenció a la diversitat, es posà en marxa una experiència encaminada a plantejar i cercar noves alternatives al típic model de recolzament expert centrat amb l'alumne. Fou aleshores quan des del CRA El Trescaire es va començar a pensar en una forma distinta d'enfocar la diversitat, en un treball cooperatiu entre el professorat.

Característiques

Tres són els trets essencials que caracteritzen aquests tipus de grups:

L'experiència

Preparació

Abans d'iniciar l'experiència, vam formalitzar tot un seguit de reunions orientades a aconseguir els següents objectius:

Una vegada completada la "formació", el grup de professors dels quatre centres de Primària, en el primer trimestre del curs escolar 1999-2000, iniciarem una fase de preparació per a la posada en marxa del model de treball organitzant reunions i activitats diferents dirigides a informar als propios companys sobre el sentit del grup de treball en el centre, el seu funcionament, horaris, etc. Ens reuníem una vegada per setmana amb una duració mitjana per sessió de 90 minutos. Els llocs escollits per a les reunions foren majoritàriament aules o espais dels centres, que oferien un clima acollidor en què discutir els problemes i rebre les demandes dels professors.

Les reunions setmanals

Una vegada que els membres del grup consideraren esgotada la fase de preparació, entràrem en una altra de desenvolupament.

De forma cooperativa se estudien les distintes vessants i perspectives del problema que el professorat planteja, amb la finalitat de cercar estratègies educatives que es puguen posar en pràctica per a la seua possible solució. Toda aquesta dinàmica de treball es reflexa en un full de registre, dissenyat pel propi grup, on:

El clima que es manté en aquestes reunions és de col·laboració; s'evita en tot moment la típica situació de desigualtat basada en relacions jeràrquiques entre els membres del grup. El reconeixement de la igualtat entre els seus membres i el respecte a les distintes perspectives i punts de vista que cadascú pot aportar al cas és la base sobre la que s'estableix el treball.

 

Reflexions

Per acabar, tal vegada el més important siga assenyalar que el projecte ha desbordat totes les nostres previsions i expectatives més optimistes.

Com a part d'un compromís amb el model de treball realitzat, tots els participants en l'experiència estem a hores d'ara implicats en un nou projecte. A la vegada hem assumit la tasca de difondre la nostra experiència mitjançant la preparació d'un llibre que incloga materials formatius i didàctics dirigits a docents que vulguen crear i desenvolupar un treball grupal entre professors al seu centre.

PLA D'ACOLLIDA D'ALUMNES NOUVINGUTS

(Síntesi)

Els proppassats cursos escolar ens hem vist sorpresos per la quantitat d'alumnes nouvinguts que han irromput als nostres aularis del C.R.A. El Trescaire. Aquest fet ens pillà de sorpresa i immediatament reaccionàrem proposant l'elaboració d'un Pla d'Acollida. L'any passat donàrem les primeres passes per la seua elaboració i enguany, com que ja hem tenim mig enllestit, hem donat les primeres passes en la seua execució.

Considerem fonamental tenir una persona que es responsabilitze del seguiment del procés d'integració i aprenentatge de l'alumnat immigrat i de compensatòria matriculat al C.R.A. i sense oblidar, naturalment, aquells que ja ho estan.

Hem creat, doncs, la figura del professor-referent per tal que es puga atendre adientment l'alumnat immigrant dels nostres aularis. Aquest professor seria el responsable-referent, figura que està contemplada en el Pla d'Acollida i que les seues funcions serien les següents:

El Pla d'Acollida que tenim dissenyat contempla els següents aspectes (de forma esquematitzada):

Objectius:

Actuació amb els alumnes d'incorporació tardana:

Actuacions a tot el Centre: Educació Intercultural.

Annexos i qüestionaris.

CONSIDERACIONS PRÈVIES

Descripció del programa a desenrotllar:

Des de que iniciàrem el pla d'acollida, ens proposàrem per a cada curs escolar la concreció dels seus objectius en uns PROJECTES ANUALS. És aixina com el curs 1999-00 encetàrem el Projecte "El nostre patrimoni" i a continuació, els anys 2000-01 i 2001-2002 continuàrem amb els projectes de "Recuperant el passat" i "La dolça gastronomia", respectivament.

Aquests projectes són tota una declaració d'intencions educatives i de com entenem en el CRA El Trescaire la comunitat educativa.

En principi, ens hem marcat uns objectius i una metodologia general que responen a la filosofia del nostre tarannà i que ens serveixen de marc referencial des d'on inferir el nivell següent de concreció: els projectes anuals.

Vet ací:

A).- OBJECTIUS GENERALS

  1. Desenvolupar un model educatiu sensible al pluralisme cultural de la nostra societat.

  2. Promoure processos de formació del professorat per afavorir un canvi d'actituds front a l'educació intercultural.

  3. Incloure en els documents organitzatius de la vida del Centre (PEC, PCC, PA) un pla d'acollida a l'alumnat nouvingut/immigrant que replegue les actuacions, recursos personals/materials i planificació del procés d'aprenentatge.

  4. Proporcionar a l'alumnat, activitats i instruments d'anàlisi i de valoració crítica, per generar una interacció multicultural harmònica i enriquidora, i evitar situacions de marginació i conductes racistes i/o xenòfobes.

  5. Sensibilitzar el professorat, els alumnes, les famílies, les institucions i els agents socials.

B).- METODOLOGIA GENERAL.

  1. Planificació d'activitats motivadores i culturalment significatives.

  2. Implicació activa dels alumnes en el seu aprenentatge: partint de les idees prèvies, que interpreten, elaboren i avaluen els seus coneixements.

  3. Emprar dinàmiques de treball cooperatiu, que afavoreixen les relacions interpersonals entre els alumnes.

  4. Desenvolupar el diàleg com procés comunicatiu per arribar al consens i el pensament crític per millorar l'autonomia, l'empatia, l'autoestima i el rendiment acadèmic.

  5. Aprofitar els recursos del context cultural i físic per aconseguir una sociabilització i integració real a l'aula.

  6. Distribuir de forma equitativa els rols i compartir les responsabilitats de les tasques a l'aula, per millorar la gestió democràtica i la presa de decisions conjuntes professor/alumnes.

  7. Dissenyar activitats que impliquen en l'autoavaluació del procés d'aprenentage als agents responsables.

El C.R.A. El Trescaire, dissenya anualment un projecte que, directament i transversal, acompleix i consolida tots aquests objectius amb la metodologia esmentada.

Enguany, per aquest curs 2002/2003, hem elaborat un projecte que denominem Literatura Popular i que tot seguit expliquem.

LITERATURA POPULAR

PROJECTE DE TREBALL 2002/04

JUSTIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

El projecte bianual denominat Literatura popular consisteix en recollir (a l'àmbit de la comunitat educativa) tot un seguit de contes, llegendes, dites, anècdotes, cançons i vivències en general, per tal de treballar la lecto-escriptura, dinamitzar i animar a la lectura, compartir experiències amb els més majors, enriquir-nos amb les contalles dels nouvinguts i, amb tot això, dramatitzar algunes de les contalles, i editar amb suports vàris (com per exemple paper, CD, video, ràdio) l'experiència de la diversitat comarcal amb la incorporació d'altres indrets d'on pertanyen els alumnes nouvinguts, implicant a tota la comunitat educativa.

Les passes a seguir serien aquestes:

La Literatura popular vol ser un recorregut per la memòria històrica i també actual dels nostres pares, avis i d'indrets tant diversos i llunyans com ho poden ser els punts d'origen d'alumnes nostres immigrants.

Aquest projecte ha partit d'unes premises bàsiques: donar a conéixer l'entorn i les característiques comunes i particulars de tots quatre aularis als nou-vinguts, obrir l'escola a la interculturalitat i a la comarca i, així, re-conéixer la realitat comarcal i la varietat intercultural com a cosa enriquidora i no creadora de divisions i partidismes. Que la gent de la comarca aprenga a valorar allò que formant part del seu patrimoni, de la cultura popular, no ha assolit, generalment, el prestigi que mereix, i, al mateix temps, apropar-lo a la realitat quotidiana de l'alumnat, integrant amb un tot les diversitats alienes a la nostra cultura.

La Literatura Popular és un projecte amb dues vessants. Una que implica tota la comunitat educativa del CRA El Trescaire: alumnat, pares, familiars, coneguts, dels quatre pobles i també a les famílies i alumnes nouvinguts. En esta vessant caldrà que els pares col·laboren activament i ajuden els fills en el procés de recerca i, fins i tot, d'elaboració de l'enregistrament d'algunes cançons. Conéixer i oir contalles i cançons de zones tant llunyanes i diverses com Perú, Bulgària, Marroc o Romania, enriquirà més a l'alumnat en general i ajudarà a la comprensió i el respecte als immigrants i les seues formes de vida.

A través de la Literatura Popular farem que totes les famílies de nouvinguts s'integren de la forma més adient i hi participen en les tasques escolars com qualsevol altra família de la zona.

La segona vessant fa referència al tractament lecto-escriptor de tot el projecte i a l'ús de les noves tecnologies d'informació i comunicació (TIC).

Entenem que la Comunicació Audiovisual és un llenguatge complert i, com a tal, té els seus propis codis i normes de funcionament. Així mateix, els missatges que emeten els mitjans provoquen uns determinats efectes en els consumidors. És per això que considerem imprescindible que l'alumnat del segle XXI estiga ben preparat per desxifrar els missatges audiovisuals, conega el seu llenguatge i puga produir els seus propis missatges.

En un món cada vegada més mediatitzat pels mitjans de comunicació i per les noves tecnologies, és necessari saber descodificar adequadament la informació que ens arriba i saber-la utilitzar correctament. Amb l'aparició de les noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació apareix un nou concepte de llenguatge: el llenguatge multimèdia que incorpora un nou element: la interactivitat. És per això que avui creiem necessari fer una nova definició de l'Educació Audiovisual, afegint tots els elements que les noves tecnologies ens aporten i tenint molt en compte que el domini del llenguatge multimèdia suposa també, i sobretot, el coneixement dels codis del llenguatge audiovisual.

En definitiva, creiem que l'objectiu fonamental de la competència bàsica en Educació Audiovisual és aconseguir que l'alumnat sàpiga llegir i escriure missatges audiovisuals i així esdevinga capaç de fer un ús racional dels mitjans de comunicació audiovisuals.

En anys anteriors hem fet projectes d'animació a la lectura, fonamentalment l'ús de la biblioteca i treballant llibres e lectura en activitats de motivació abans de la lectura, durant la lectura i després de la lectura. També s'ha treballat el llenguatge del còmic i el text de la recepta de cuina des d'infantil a sisé.

Per seguir en aquesta líniea, en el CRA El Trescaire volem treballar la Literatura Popular del nostre entorn i la de l'entorn del nostres alumnes immigrants.

Durant dos anys la literatura popular dels nostres pares i avis serà la nostra font d'informació. A partir d'ací es redactarà pels alumnes i serà comunicada mitjançant la ràdio, fotografies, diapositives, teatre, video, ordinador...

Serà important el paper de les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) com a transmissor i conservador de la informació rebuda. Per què? perquè quan els alumnes arriben a l'escola ja són consumidors habituals d'imatges audiovisuals. Per tant, l'escola ha de potenciar el desenvolupament d'estos processos comunicatius per tal d'esdevenir un model constant de comunicació. L'escola ha de fer possible la comprensió de les imatges de la mateixa manera que potencia la comprensió dels estímuls verbals.

El llenguatge audiovisual està tant arrelat a la realitat que no és possible prescindir-ne si volem partir dels interessos del xiquets.

OBJECTIUS DEL PROJECTE LITERATURA POPULAR

Obrir llaços de col·laboració nouvinguts-escola-entorn.

Conèixer altres cultures i aprendre a respectar-les, com a fruit de la diversitat existent.

Establir una doble relació escola - entorn: primer l'entorn (proper i llunyà -cas d'immigrants-) facilita informació i després, l'escola processa la informació, li dóna forma i la publicita.

Entendre el concepte de diversitat com un enriquiment i no com una amenaça.

Afavorir la mútua coneixença d'individus de diferents col·lectius i promoure actituds d'acostament.

Promoure la interrelació i l'intercanvi entre els diferents grups culturals que coexisteixen amb nosaltres per tal de fomentar una societat intercultural.

Preparar els alumnes per una societat que cada vegada és més plural, on hi puguen conviure moltes cultures diferents sense que això siga motiu de conflicte.

Entendre que ser diferents no ens fa ser desiguals, i que aquestes diferències poden esdevenir recíprocament complementàries dels trets propis de l'entorn.

Aprendre a fer una recerca d'informació: de forma oral, gràfica o analitzant eines.

Assimilar la mecànica de selecció d'informació.

Interrelacionar les activitats extraescolars amb les propostes didàctiques a l'aula, de manera que hi haja una coherència i continuïtat entre el treball fet a l'aula i el de fora de l'escola.

Comprendre i reproduir alguns textos de tradició cultural (endevinalles, cançons, dites, contes, poesies...) mostrant actituds de valoració i interés cap a ells.

Interessar-se pel llenguatge escrit i valorar-lo com a instrument d'informació i goig, a més de ser un mitjà per a comunicar desitjos, emocions i informacions.

Treballar el llenguatge oral i escrit en general i la narració en particular.

Fomentar la capacitat d'escoltar i comprendre.

Partint de les necessitats dels alumnes, aprendre a elaborar materials (fitxes, plantilles, formularis, receptaris…) que els faciliten la tasca de recollida d'informació.

Expressar oralment les característiques esencials d'una seqüència.

Valorar el treball en equip, posada en comú i debat.

Saber narrar una seqüència mitjançant la utilització d'imatges fixes i en moviment.

Utilitzar la tecnologia audiovisual com a mitjà d'expressió en les àrees d'aprenentatge.

Saber valorar la dimensió estètica dels continguts audiovisuals. (TIC)

Publicitar el resultat del projecte al món educatiu.

CONTINGUTS A TREBALLAR EN EL PROJECTE

Planificació del treball (alumnat/mestres): recollida inicial de propostes.

Elaboració de material per facilitar la tasca de recollida d'informació: fitxes, plantilles, formularis…

Entrevista directa.

Anàlisi i selecció de la informació aportada.

La ràdio

Organització del dia del llibre.

Anàlisi i plasmació de conclusions al voltant de tot el treball realitzat.

Elaboració de catàlegs, CD's i videos

Valoració de la riquesa literària i musical comarcal i de la xenoliterària.

Potenciació de les relacions enriquidores escola-comunitat-nouvinguts.

Foment de la participació col·lectiva i la responsabilitat individual.

Interés per aconseguir un producte amb una qualitat suficient per a ser publicitat.

ACTIVITATS

Diferenciarem tres moments bàsics d'actuació:

Activitats de planificació. Tindran lloc a tots quatre aularis. Conduïdes pel professorat del grup-classe. S'introduiran aquells conceptes, habilitats i continguts necessaris per encetar el projecte. Estaríem parlant d'activitats de motivació i planificació.

Activitats d'execució. Tindran lloc tant a l'escola com als pobles. Encara que guiades pels mestres, intervindran totes les persones que, de manera voluntària, puguen aportar informació. En aquestes activitats, es facilitaran els mecanismes i procediments per tal que l'alumnat participe al màxim en el procés d'el·laboració. Els alumnes recolliran informació que després serà analitzada i seleccionada. D'altra banda, en aquest punt del procés, es faran tallers de lectoescriptura.

Activitats d'avaluació i comunicació. Tindran lloc, en un primer moment, a l'aula i als centres, amb una orientació d'obertura a l'àmbit comarcal i intercultural. És aquí on tindrà cabuda l'organització de tallers de teatre i de ràdio (als 4 aularis) per tal de difondre i comunicar les experiències. En un dels pobles del CRA s'organitzarà una diada de la Literatura Popular. L'alumnat de l'aulari receptor exposarà el treball realitzat a la resta de la comunitat educativa. Aquesta mostra estarà coordinada pels mestres, però involucrant altres membres de la comunitat (pares, família, veíns, nouvinguts, coneguts…) Es treballarà, fonamentalment, la consolidació, transferència i comunicació dels aprenentatges realitzats. I, a més del muntatge de la mostra, el projecte culminarà en l'el·laboració (el curs 2002-2003) d'un catàleg i un CD i recull de video el (2003-04). Aquell recollirà un recull de contalles amb fotos de tot el procés de recollida, indrets i personatges, per part de l'alumnat i aquest un recull de cançons i dramatitzacions de llegendes. Ambdós respondran als objectius inicials: revertir a l'entorn allò que ens ha aportat a l'escola i potenciar una valoració col·lectiva d'allò que és nostre i patrimoni de la humanitat.

Resum d'activitats

Organització de les activitats

 

METODOLOGIA DEL TREBALL

Criteris metodològics

Considerem fonamental que aquest projecte estiga immers al currículum ordinari, de manera que es treballen els seus continguts dins les àrees que li pertoquen i amb un enfocament globalitzat.

Totes les activitats al voltant del projecte, tant aquelles que tinguen un caràcter previ com les que es vagen concretant en el procés i posterior valoració, estaran basades en la cooperació, participació activa, reflexió, posada en comú, diàleg. Pretenem afavorir al màxim el treball col·laboratiu entre l'escola, els nouvinguts (alumnes i famílies) i l'entorn (proper i llunyà).

Les propostes de treball abarcaran, de forma global i amb unitat d'acció, els distints espais i contextos on es desenvolupa l'activitat de l'alumnat: els aularis i els recursos informatius i culturals de l'entorn i dels espais físics dels immigrants.

TEMPORALITZACIÓ DEL PROJECTE

CURS 2002/2003

Presentació del projecte als quatre aularis. Recollida inicial de propostes. Informació als immigrants.

Creació de grups de treball: mestres tutors i itinerants dels quatre aularis, grups d'alumnes, famílies i voluntaris dels pobles.

Elaboració de materials per iniciar la recerca d'informació.

Entrevistes.

Anàlisi i selecció de la informació aportada.

Taller de lecto-escriptura.

Taller de ràdio

Dia del llibre.

Presentació del catàleg.

Avaluació anual del projecte.

CURS 2003/2004

El llenguatge del cinema: preparació d'un curt (participació dels quatre aularis): guió, diàlegs, presa en video i muntatge de la pel·lícula.

Edició d'un CD, un per a cada alumne, de cançons i imatges.

Festa del dia de llibre: presentació a la comunitat escolar del material recopilat.


12/11/2006 21:55:18