Contes contats... i treballats
Projecte del C.R.A. curs 2006/07


Contes contats... i treballats

PROJECTE DE COMPENSATÒRIA

CURS: 2006-07

CENTRE  : Col·legi Rural Agrupat El Trescaire

CODI    : 12005684

ADREÇA  : c/ Raimundo Rebollida, 29

POBLACIÓ: 12183 Vilanova d'Alcolea (Castelló)

---=oOo=---

1).- CARACTERÍSTIQUES I MOTIVACIONS.

Des de que ens contituírem com a CRA (1999), que hem estat treballant amb projectes participatius, i hem adoptat el concepte de participació com la implicació mental i actitudinal d'una persona en una situació de grup, que li anima a contribuir als objectius del grup i a compartir la responsabilitat en la seua consecució. En este sentit, participació significa capacitat d'actuar junt amb altres, sense que desaparega el valor personal de l'acció. Les dos notes característiques d'una participació responsable i educativa són la solidaritat i l'oposició justificada.

La solidaritat és una disposició constant a acceptar i a realitzar la part que a un li correspon en la comunitat. L'oposició justificada i constructiva no contradiu l'actitud de solidaritat, sinó que més prompte la vivifica i enfortix. Una educació per a la participació demanda una integració adequada dels protagonistes (alumnes) i els mediadors (professors i pares). La participació pot ser, al mateix temps, un mitjà i un fi: com a mitjà, aprenem per mitjà de la participació; com a fi, aprenem per a la participació.

Tenint en compte este marc teòric, des que començàrem com a Col·legi Rural Agrupat, replantejàrem el problema de la participació dels pares en els nostres centres de la Pobla, Benlloch, Vilanova d'Alcolea i la Torre d'En Domènech.

L'aula és el lloc més adequat per a viure esta cultura participativa, per mitjà de l'aprenentatge d'actituds democràtiques de respecte i tolerància. Així mateix, podem partir de la pròpia aula per a fomentar la participació dels pares en el centre.

Les noves relacions que els professors han hagut d'establir amb els pares constituïxen un dels reptes més importants del procés educatiu. La comunicació amb els pares ha sigut sempre una part del treball i la responsabilitat del professorat, que sol insistir en la importància del suport en casa per a l'èxit en l'escola. En els últims anys, la implicació dels pares en l'escola s'ha intensificat, s'ha tornat més permeable, i pensem que els projectes anuals de treball inserits al currículum han sigut aquella pedra angular que ha possibilitat aquesta bona relació.

Després de varis anys de treballar amb Projectes de Compensatòria, hem arribat a la conclussió de considerar el Projecte com una necessitat als nostres centres: és la pedra angular que consolida els aularis d'un CRA, peça fonamental que potencia el sentiment de pertinença a un sol centre i també és el recurs curricular per excel·lència a l'hora d'integrar els nouvinguts (alumnes i famílies) al nostre entorn, no només escolar sinó també social.

Els nostres projectes han aconseguit que la comunitat educativa se senta partícep en l'educació dels seus fills, corresponsable amb el procés d'ensenyament-aprenentatge i també pel que fa a l'escala de valors.

2).- NOMBRE D'ALUMNES AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ:

46 alumnes, la qual cosa representa un 27%.

3).- TIPUS DE PROJECTE

El tema de la participació en els centres està previst en la legislació educativa. Ja apareix en la LGE de 1970, però és la promulgació de la LOGSE, 1/1990, i la seua progressiva aplicació el que suposa una transformació en profunditat de la vida dels centres, especialment pel que fa a la participació i a l'establiment dels diferents plans d'actuació que configuren el projecte de centre. La implantació de la LOGSE va fer necessari establir uns objectius precisos per a l'organització i el funcionament dels centres, inspirats en els principis de participació de l'ensenyança.

Tots estos punts estan encaminats a aconseguir una gestió democràtica dels centres en què intervinguen no sols els distints sectors educatius implicats, sinó també la pròpia comunitat. Es tracta, en definitiva, d'implicar a tota la societat en la presa de decisions relatives a l'ensenyança, i això obliga a instaurar una voluntat de diàleg entre els distints sectors, així com una gestió compartida per tots.

D'altra banda, els estudis teòrics sobre les relacions entre pares i professors suggerixen que encara és necessari donar grans passos per a aconseguir una verdadera col·laboració entre els uns i els altres, per a anar més enllà, i aconseguir que les relacions siguen obertes i, al mateix temps, de mutu respecte.

L'ESCOLA INCLUSIVA

Hi ha un principi segons el qual l'educació té com a funció garantir la igualtat d'oportunitats. L'escola, avui, no aconseguix modificar les desigualtats socials i esdevé sovint una institució que reproduix les desigualtats existents. És evident que en la lluita per erradicar l'existència de desigualtats a l'interior del sistema educatiu és imprescindible el paper del que es coneix com a comunitat educativa i molt especialment els esforços realitzats per molts centres per tal d'implicar a alumnes, mestres, famílies... en allò que en alguns llocs ha acabat denominant-se Comunitats d'Aprenentatge i que pensem que ha de ser el primer pas per a una Escola Inclusiva.

Diversos informes indiquen que el nostre sistema educatiu està fracassant. Potser el més rellevant és l'informe PISA. Aquest prestigiós informe internacional relaciona, en una de les seues últimes conclusions, que quan la despesa pública en educació s'incrementa, les diferents habilitats dels alumnes milloren notablement. També posa de manifest, per exemple, que en aquelles societats on la sensibilitat social i institucional per l'educació és més elevada (mesurat a través de diversos indicadors) els resultats dels alumnes milloren. Aquest és un dels principal problemes que tenim als centres: la resta de la Comunitat Educativa desconeix allò que a l'interior d'eixes quatre parets estem fent. Ho desconeix molt i hi participa (una cosa va unida a l'altra) no gens. No podem continuar fent de l'escola un apartheid cultural. Ans al contrari, l'escola s'ha de convertir amb el motor de canvi social essent un punt de referència on la societat puga convergir i vertebrar-se.

Si l'escola pública no compleix la seva vocació d'escola universal i tendeix de forma accentuada a ser només o bàsicament l'escola de referència dels sectors socials més populars es corre el risc de fer absolutament inviable l'aspiració d'igualtat d'oportunitats.

PER QUÈ AQUEST PROJECTE? (Resum de conclusions a què ha arribat el claustre)

Complicitat professorat-famílies

Pensem que "Contes contats... i treballats" és un projecte que interessa fer i que pot fer-se pels motius següents:

  • De mecànica senzilla

  • Pot participar tot l'alumnat, de totes les edats

  • Tenim tota la informació al nostre abast.

  • Comptaríem amb la complicitat del poble i institucions locals i forànies.

  • Els nouvinguts (pares i xiquets) tindrien el seu espai participatiu.

  • Podem incorporar les noves tecnologies elaborant CD i un curtmetratge.

  • Seria gratificant (suposem) per al professorat.

  • A més, treballar els contes pròxims creiem que va a contribuir a desenvolupar la consciència històrica i les capacitats que tant ens costa formar en el xiquet: percebre, interpretar i orientar. Si els nostres alumnes aconseguixen estes capacitats podran adonar-se del passat, analitzar-ho i finalment ubicar-se en el seu present.

  • Seleccionarem, classificarem, analitzarem, traurem conclusions. Passarem de l'admiració i el descobriment a l'anàlisi reflexiva. Però el més important: observarem canvis i permanències (la base de la verdadera història).

  • Els alumnes investigaran

  • Recerca de material i entrevistes

  • Observació i classificació del material

  • Anàlisis de similituds i diferències

  • Treballar cançons

  • Treballar jocs

  • Dramatitzar contes i situacions (possible enregistrament en video)

  • Elaboració d'un dossier personal

  • Preparar exposicions: llibres, llibretes, fotos...

  • Concurs: El millor títol, a l'estil dels títols passats, un concurs on el guanyador/a serà la capçalera del video.

  • Manualitats: recull de títols, auques, dibuixos...

  • 4).- NOMBRE D'UNITATS DEL CENTRE

    AULARIS

    INFANTIL

    PRIMÀRIA

    LA POBLA

    2

    3

    BENLLOCH

    2

    3

    VILANOVA

    1

    2

    LA TORRE

    -

    1

    TOTAL

    5

    9

    5).- LA POTENCIACIÓ DE PROJECTES CONJUNTS (DE MÉS D'UNA LOCALITAT)

    Tot i que aquest és un projecte d'un sol centre, no hem de perdre de vista que estem parlant d'un col·legi rural agrupat, constituït per quatre centres de quatre pobles distints. La vocació aglutinadora del projecte d'enguany continua amb l'estela deixada pels projectes anteriors: convertir l'escola en un espai motivador i de confluència on els quatre pobles estiguen representats i hi col·laboren generant un esperit de comarca i de destí comú.

    Amb l'escola, totes les institucions, associacions, veïnat, pares i mares d'alumnes, dels quatre pobles, han estat col·laborant i participant com esperem que aquest proper curs ho facen també. Sobre tot, esperem potenciar la col·laboració dels Ajuntaments.

    6).- NIVELL D'IMPLICACIÓ DEL CENTRE

    El nivell de participació del professorat i equip directiu és total, al cent per cent. Aquest projecte ha eixit de les aportacions de tot el claustre i ha estat consensuat i aprovat per tots. Cadascú assumeix la responsabilitat que li pertoca aixina com la necessitat de la coordinació pertinent.

    7).- CONTINGUTS

    7.1).- TÍTOL DEL PLA: Contes contats... i treballats

    Anem a preparar uns materials curriculars sobre les contalles del nostre treball "100 contes" en els nostres pobles del CRA. De ben segur que el material que treballarem farà que la coordinació entre els quatre aularis siga més estreta.

    La posada en marxa d'este treball suposa l'arreplegada i classificació de materials de transmissió oral amb la col·laboració de tota la comunitat escolar.

    7.2).- OBJECTIUS ESPECÍFICS

    Objectius específics

  • Facilitar la integració social valorant la integració de les cultures.

  • Compensar carències del sector social d'origen.

  • Desenvolupar la competència comunicativa de les llengües.

  • Fer transferència de bones pràctiques

  • Descobrir, a través d'un paper actiu i protagonista, el ric espectre conceptual que sorgix de l'àmbit de les relacions de l'Escola amb el seu entorn i comprendre les distintes relacions socials que intervenen en l'organització de l'espai.

  • Posar l'alumne en contacte amb el capital històricocultural de l'Escola i el seu poble, per a avançar generant conflictes sobre allò que s'ha conegut, de manera que siga necessari incorporar nova informació i noves reflexions per a comprendre i explicar fets socials.

  • Obrir llaços de col·laboració nouvinguts-escola-entorn facilitant la integració social, valorant les diferents aportacions de les distintes cultures. Conèixer altres cultures i aprendre a respectar-les, com a fruit de la diversitat existent. Afavorir la mútua coneixença d'individus de diferents col·lectius i promoure actituds d'acostament.

  • Promoure la interrelació i l'intercanvi entre els diferents grups culturals que coexisteixen amb nosaltres per tal de fomentar una societat intercultural.

  • Preparar els alumnes per una societat que cada vegada és més plural, on hi puguen conviure moltes cultures diferents sense que això siga motiu de conflicte.

  • Objectius més generals

    7.3).- TEMPORITZACIÓ

    Octubre 2006:

    Informació i sensiblització del claustre i de la comunitat educativa.

    Novembre 2006:

    Proposta de treball, consensuar tipologia d'activitats a desenvolupar, busca de material, etc

    Gener 2007

    Classificació de tot el treball. 

    Febrer 2007

    Anàlisi del treball i de la informació arreplegada. Treball a classe de tot el material aportat, Identificació de canvis i permanències. Extracció de conclusions.

    Març 2007

    Tallers amb pares i xiquets. Producció de textos, elaboració de maquetes i cartelleres.

    Abril i Maig 2007

    Muntatge de tot el material rebut, arxius d'imatge, text i so per elaborar un DVD.

    Juny 2007

    Presentació i lliurament a tota la comunitat educativa del material elaborat.

    7.4).- DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS

    Activitats:

    Participen:

    Metodologia:

  • Recerca de gent del poble (inclosos nouvinguts) que vulguen/puguen vindre al centre per informar-nos.

  • Enregistrament (video, gravació, notes, fotogràfic, dibuix,...) de les intervencions.

  • Treball a l'aula sobre el material (classificació, elaboració de text, reproducció dramatitzada de situacions, anàlisis comparatiu, descripció dels canvis i de les similituds observades...)

  • Selecció i classificació de material aportat.

  • 7.5).- MESURES ORGANITZATIVES I CURRICULARS ESPECÍFIQUES.

  • Mesures més comunes: grups flexibles i de reforç.

  • Caldrà fer un calendari de visites i d'eixides per tal de coordinar-nos tutors i especialistes.

  • Adequar la PGA al Projecte per tal de no solapar objectius ni continguts.

  • 7.6).- AVALUACIÓ I SEGUIMENT DEL PLA

    L'equip de reponsables directes del projecte serà qui prepararà documentació i les sessions per tal d'avaluar la marxa del projecte. A tal efecte es reunirà una vegada al mes. Com que cada membre de l'equip de responsables està en una aulari diferent, d'alguna manera aquest serà qui coordinarà el desenvolupament del projecte a l'aulari pertinent.


    12/11/2006 21:54:32