Activitats complementàries 2013/2014. Vilanova d'Alcolea

 DIA DE GERMANOR.

Pàgina principal


 

XI EIXIDA DE GERMANOR

Una vegada més l’ermita de Sant Joan de Nepomuceno de la Sarratella va ser el punt de partida per iniciar l’onzena trobada de pares, mares alumnes i mestres de l’escola de Vilanova.

Esport, cultura i gastronomia són, any rere any, els alicients d’estes trobades que conclouen sempre amb un profitós àpat i interessant conversa al voltant de la taula i després del dinar.

De l’ermita esmentada davallàrem pel barranc de les Calçades cap a una altra ermita, la de Sant Pau d’Albocàsser. Tal i com havíem quedat, el nostre guia voluntari, Pasqual Boira, ens va acompanyar per Sant Pau i Albocàsser explicant-nos detalls arquitectònics i història de tots i cadascun del monuments i edificis més emblemàtics del poble. Si per estos actes didàctics ens cobra el que ens ha cobrat estos anys, ja pot tindre garantida la seua presència en cada dia de germanor que celebrem.

La baixada pel barranc fou prou tranquil·la: alguna esgarrapada pels esbarzers i varis entropessons i relliscades per culpa de pedres que es prestaven ben poc a ser xafades per éssers bípeds. Però el paisatge pagava la pena: cingles esgarrifosos, on vam vore un grup d’escaladors que es preparaven per violar l’espai vertical -cosa prou escrua-, coves que invitaven a ser trepitjades i que la imaginació ubicava al seu interior algun que altre eremita que se cercava a si mateix, flaires arrancats del més íntim als arbusts que vorejaven el caminoi... Mentre el grup serpentejava cuejant i separant-nos uns dels altres, el barranc de les Calçades anava arribant al seu final per desembocar a un camí ample que ens va dur a l’ermitori de Sant Pau, monument històric artístic. Visitàrem este idílic indret i ens dirigírem cap al nucli poblacional. Allí, guiats per Pasqual, ens va impressionar prou la seua església i l’ermita dels Sants Joans, dedicada a Sant Joan Baptista i a Sant Joan Evangelista, pel seu retaule.

Satisfets i amb fam (la caminada, les visites...i que ja eren les dos de la vesprada) tornarem cap a l’ermitori de Sant Pau on, gairebé enfront, estava el restaurant que havia d’acomplir amb la delicada missió de restablir els nostres nivells energètics. Amb una bona replaça al darrere, després de dinar, els crios van poder gaudir d’esplai i els pares també. Com sempre, vam poder escoltar paraules... “açò s’ha de repetir”, “no cal esperar un any...”, frases que esperonen a tornar a repetir dies com aquest on els xiquetes observen com pares i mestres van tots en la mateixa direcció, sense contradiccions. És el princicpi necessari per una bona educació.








20/06/2010 19:18:11